Per què són importants les organitzacions de quilombolas

El moviment quilombola ha generat un tipus de demandes ètniques que barrejen el desig de reconeixement de les seves especificitats culturals (manteniment institucions pròpies i respecte al seu mode de subsistència) amb les demandes en pro d’una major ciutadania amb plens drets socials i polítics, incloent el dret a representació, a serveis socials dignes i a la possessió de la terra. Aquestes demandes provoquen, en aconseguir-se, un reconeixement per part de l’Estat brasiler de l’agravi de l’esclavatge cap a la població afrodescendent (peça bàsica de les reivindicacons afroamericanes a tot el continent) i també una extensió, en un altre àmbit, de la figura de la reserva extractivista, element legal creat pels seringueiros que especifica un mode de relació propi amb els recursos de la selva i de l’agros.

Val a dir que les conseqüències d’aquestes reivindicacions són una col·lisió frontal amb el model de desenvolupament altament depredador i insostenible que ara mateix s’implementa a l’Amazònia, basat, com hem vist, en l’agroindustria, la ramaderia i la mineria. Si la terra és un actiu econòmic cada vegada més valuós, els quilombolas lluiten per salvar-ne porcions cada vegada més grans.

A més, en l’àmbit simbòlic reconfiguren la conciència afrodescendent i transporten a un primer pla, de manera vigorosa, la persistència de les discriminacions racials en la història del país. D’altra banda, com succeeix amb seringueiros e indígenes, donen rostre a la selva, al medi ambient, per la qual cosa simbolitzen la viabilitat d’un model de desenvolupament sostenible.

A nivell polític, tret de l’enfortiment dels moviments socials ja existents, només en estats com Pará, on la política encara presenta alguns trets oligàrquics, trobem un impacte considerable. Allà, el fet que el PT recolzés les demandes dels quilombos ha reforçat la oposició frontal de la UDN a qualsevol canvi que afectés els seus interessos, i ha reforçat la base de votants del PT (els quilombolas van votar en les últimes eleccions). A nivell municipal són força decisives, les seves organitzacions. A nivell estadual varia segons l’estat on ens movem, i a nivell federal es molt més complicat resseguir-ne l’impacte.

On sí s’han produït canvis perfectament resseguibles ha estat en les institucions, a tots els nivells. També aquí trobem diferències segons l’estat del qual parlem, però el fet que l’article 68 de les disposicions transitòries de la Constitució de 1988 reconegui als quilombolas la possessió de les seves terres ha estat un pas certament decisiu. En alguns estats s’ha acompanyat aquesta llei de reglaments que fixen el procés, i finalment l’INCRA (Institut per la Colonització i la Reforma Agrària) i l’IBAMA (Institut Brasiler del Medi Ambient), tots dos organismes federals, han creat grups de treballs específics que són els que han executat els plans de reconeixement de terres fets efectius fins ara.

Així doncs, ens trobem davant un moviment l’impacte del qual està en procés. Manca encara analitzar els canvis profunds que pot protagonitzar i que estan per arribar (recordem: el seu programa, poc unificat pel moment, afecta a la terra, actiu econòmic en procés de valorització), relatius a l’economia extractivista, l’autogestió dels recursos, el desenvolupament de noves institucions de govern propi i el desenvolupament sostenible. Seguirem pendents d’ell.